La Menorca prehistòrica
Les restes arqueològiques han demostrat que l’illa de Menorca va ser poblada al començament de l’Edat de Bronze , probablement per habitants de la Península Ibèrica i de Sardenya.
A l’illa es va desenvolupar una cultura similar a la de la seva germana gran, l’illa de Mallorca, influïda per la cultura de l’Argar i diversos corrents mediterrànies.
Si alguna cosa caracteritza Menorca són les seves monuments megalítics . L’anomenada cultura talaiòtica va deixar a Menorca 03:00 construccions típiques: talaiots, navetes i taules.
Els talaiots , dels quals hi ha més de 250 en una dotzena d’assentaments, tenien diverses funcions: de vigilància, de monument funerari o ritual, o de mera residència del líder del poblat.
Les navetes són construccions funeràries gairebé exclusives de Menorca. A destacar la d’Es Tudons, la de Biniac-L’Argentina i la de Rafal Rubí.
Les taules , exclusives de Menorca, es componen de dues grans pedres en forma de T, una vertical i una altra horitzontal i abunden per tota l’illa: Talatí de Dalt, Torre d’en Galmés, Torralba d’ en Salort, BINIMASSO, Binissafullet, Comerna de Sa Garita, Sant Agustí Vell, So na Caçana, Son Catlar, Torrellafuda, Torretrencada, i Trepucó, entre d’altres.
Dels fenicis als musulmans
Després d’aquests primers pobladors arribarien a la illa els fenicis i els grecs. Explica la llegenda que els fenicis van denominar a Menorca com Illa de Nura, que significava “terra de foc” i els grecs Meloussa “lloc de bestiar”.
L’any 205 a.C., els cartaginesos al capdavant del general Magón, van incorporar l’illa al seu imperi i el seu general va donar nom a la ciutat que va fundar, Maó.
Al 123 a.C., Quint Cecili Metel va conquerir Menorca per a Roma. “Portus Magonis”, com van denominar els romans al port de Maó, es va convertir en un important punt estratègic i Maó en una pròspera ciutat .
L’any 427, Menorca va passar a dependre dels vàndals del nord d’Àfrica i al 534 va ser conquerida per Flavio Belisario per a l’Imperi Bizantí.
L’època musulmana
L’any 903 els àrabs van conquerir l’illa per al Califat de Còrdova, on romandrien durant gairebé quatre segles. Ciutadella, a la qual anomenaven “Jamma”, va esdevenir la capital de l’illa.
La influència àrab a la idiosincràsia i toponímia de l’illa va ser enorme . L’amor dels menorquins als cavalls prové d’aquella època (com queda palès en les seves festes).
Menorca va formar part del món musulmà fins que Imperi Almohade va ser derrotat per Jaume I el Conqueridor.
Jaume I va permetre que a Menorca sorgís la Taifa de Menorca o el Regne de Menorca a canvi de pagar un vassallatge. D’aquesta manera Menorca, per uns anys, va ser regne “independent”.
El 17 de gener de 1287, les tropes d’Alfons II el Liberal van derrotar a les de l’últim almojarife de Menorca, Abu Umar, i van incorporar l’efímer Regne de Menorca al Regne d’Aragó . La població musulmana va ser esclavitzada i poc a poc deportada i, al seu lloc, l’illa va ser repoblada amb catalans .
Menorca al Regne de Mallorca i al Regne d’Aragó
Després de la conquesta pel Regne d’Aragó, la història de Menorca transcorre de forma paral·lela a la de Mallorca .
De 1298-1343 va formar part del Regne de Mallorca.
En 1343 Pere IV el Cerimoniós va vèncer a les tropes del Regne de Mallorca i va incorporar de ple les illes al Regne d’Aragó.
Durant la seva dependència de la Corona d’Aragó, Menorca es va beneficiar del poder comercial i marítim que la Corona va estendre per tota la Mediterrània.
Des de principis del segle XV Menorca va viure la seva peculiar guerra de les Germanies, les lluites entre forenses “hidalgos” i els ciutadans “camperols”, i, a més, va estar a mercè de les ràtzies mores, el que va donar lloc al fet que l’illa gairebé es despoblase.
Menorca al Regne d’Espanya
Després de la unió de la Corona d’Aragó amb la de Castella, en la segona meitat del segle XV, Menorca es va incorporar al Regne d’Espanya .
Després de la presa de Tunis per Carles I, l’illa va ser saquejada pels corsaris berberiscos.
En 1534 Maó va ser saquejada pel pirata turc Barba-rossa i el 9 de juliol de 1558 Ciutadella ho va ser pel pirata Mustafa Piali que va destruir la ciutat i va captivar 3.500 ciutadellencs com a esclaus.
Felip II, per protegir l’illa, va manar construir el fort de Sant Felip a l’entrada del Port de Maó i diverses torres de defensa a la costa, entre elles, la de Sant Nicolau a Ciutadella.
El segle XVII va ser de general decadència per a Menorca degut en part a la pesta , a les sequeres a l’amenaça dels pirates musulmans ia les pròpies lluites internes.
Menorca Anglesa
Al segle XVIII la història de Menorca va ser realment convulsa . Va passar de mans dels anglesos a les dels francesos i posteriorment a les dels francoespañoles. Fins als primers anys del segle XIX no va tornar a mans espanyoles.
A la Guerra de Successió al tron d’Espanya, Menorca es va inclinar per l’Arxiduc Carles, malgrat l’oposició d’una important part dels ciutadans partidaris de Felip V encapçalats pel general Dávila.
Els partidaris de Felip V no van poder resistir l’atac de l’esquadra anglesa manada pel general Laeke i, al setembre de 1708, Menorca va ser conquerida pels anglesos.
Pel Tractat d’Utrech de 1713, Felip V va cedir Menorca a la Gran Bretanya, iniciant la primera època anglesa, domini que romandria fins 1756.
En 1756 va ser conquerida pels francesos sota el comandament del duc de Richelieu i, set anys després, pel Tractat de París de 1763, va ser retornada a la Gran Bretanya. Aquesta segona etapa anglesa va durar fins a 1782, en què van ser expulsats per les tropes francoespanyoles manades pel general Crillón.
De 1798 a 1802 de nou va ser ocupada pels anglesos i, després del Tractat d’Amiens, va ser definitivament lliurada a Espanya.
Durant la dominació anglesa el governador Kane va traslladar la capital a Maó i Menorca va viure, sobretot la nova capital, la seva millor època per l’expansió comercial que va suposar la presència al seu port de l’armada anglesa i dels vaixells corsaris de pavelló anglès.
Del segle XIX a l’actualitat
En 1808, durant la guerra contra Napoleó, Menorca es va posar de part de Ferran VII.
Després de la guerra l’illa va rebre nombrosos refugiats catalans. No obstant això, a partir de 1825, va patir una forta emigració cap a La Florida, Les Antilles, Amèrica del Sud i molt significativa cap a Algèria.
Durant el regnat d’Isabel II, en 1852, es va construir la Fortalesa de la Mola, que aviat es va convertir en presidi militar i que va mantenir aquesta destinació fins a 1968.
A la fi del segle XIX la construcció naval i la fabricació de calçat van alleujar la precària situació de l’illa.
Durant la Guerra Civil espanyola Menorca no va patir grans mals. Va estar de part de les tropes republicanes fins que ja, al final de la guerra, al febrer de 1939, va ser presa per les tropes nacionals. Hi va haver afusellaments fins que els republicans van controlar l’illa, a més d’un intent de desembarcament per part de les tropes nacionals el 1937 i també va rebre bombardejos de l’aviació italiana.
Al segle XX la història de Menorca ha seguit marcada per l’emigració endèmica i pel florida de la indústria del calçat i cuir , de la bijuteria i del turisme.
El sector primari ha anat perdent importància de manera lenta i constant.
La venda de calçat ha caigut en els últims anys, encara que en l’última dècada i gràcies a algunes marques de prestigi internacional s’ha recuperat en part. La bijuteria no ha sabut adaptar-se a la competència, principalment asiàtica, i està gairebé extingida.
El turisme ha suposat un canvi social i demogràfic radical per Menorca i és la seva principal font de riquesa, tot i que part dels menorquins ho considerin una agressió a la seva forma de vida i encara segueixen sentint-veus en contra seu.
L’evolució del turisme marcarà el futur de l’illa. Compatibilitzar els objectius de la declaració de Reserva de la Biosfera amb un creixement turístic que respecti el seu patrimoni natural i ecològic és el que farà de Menorca una destinació única i diferenciat .
